ENTREVISTA A MIRANDA MARQUIT

Un dels avenços més importants d'internet és la possibilitat de comunicar-se a temps real amb ciutandans de qualsevol banda del món. D'aquesta manera, podem entendre millor els processos polítics que esdevenen al món. I això és el que he fet.

La Miranda Marquit és una freelance de 29 anys de Logan, Utah. Aquesta jove nord-americana hi té posades moltes esperances en la recent elecció de Barack Obama com a President dels Estats Units, tot i que mostra cert escepticisme ateses les desorbitades expectatives que s'hi han dipositat. Gràcies a la Miranda, podem pendre el pols a com veu Obama una jove periodista nord-americana.

What means to you the election of Barack Obama?

To me, the election of Barack Obama is a sign of progress. His youth and vitality also resonates with me in that it appears that the young are ready to move up and take over in American politics. I have always been interested in politics, and it was very inspiring to see others under the age of 30 engaging and becoming involved.

Do you believe that he will be a good president?

I certainly think he will do his best to be a good president. I think he'll be the best president we've had here in the U.S. in around 40 years

Is he really a change?

I hope he is. I think he wants to make changes, and I believe that he will try. Will he succeed? I don't know. I'm just cyncial enough to wonder whether he can really fight against the established order and make a change. Another problem is that things are so crazy right now that he might get in the habit of making concessions to the status quo in order to get us out of our current mess. Which would be too bad. He has a chance to instigate a real change in domestic and foreign policy, and I hope he can do it. But I don't think he can without the support and actice help of American citizens.

What kind of change?

At the very least, Obama represents change in the way young people think about politics. What I really hope is that the change he brings is in the way the American people view politics and what we do to become re-engaged in civil life. I'm not sure that he can bring immediate change to the politics of Washington, but I do think that gradual change in the way we as citizens work to bring change.

Are there too much prospects on Mr. Obama?

I definitely think that the expectations for Obama are rather high. Many are putting too much on what he can do, and, even though it is impossible for any politician to accomplish all s/he would like to do, it appears that Obama is going to be judged rather heavily on what he does -- and whether he does it quickly. I think that expectations are a little unrealistic for him.

What do you think about his health care plan?

I like the idea of giving American citizens access to affordable health care -- including the same health care that our legislators have access to. I am especially fond of the idea that all children should have access to health care. However, I would like to see a universal health care system on a national level, perhaps similar to what has worked well in Massachusetts. I don't think that Obama's plan goes far enough in ensuring that all Americans have access to affordable health care.

Do you think that Obama means a new American international policy?

I'm very hopeful that Obama will pursue more diplomatic and multi-lateral solutions. He seems willing to engage with other world leaders, and I hope that he does.

What do you think about Obama's plans for Iraq?

I like the idea of a withdrawal relatively soon. There really isn't a way to completely win in Iraq. Well, not and maintain ANY sort of moral high ground (what's left of it). It's clearly time to leave, since there is no way to completely subdue the country.

What are the reasons of the "Obama mania"?

I think that one of the main reasons for Obamamania is his youth and his hipness. He represents cool. As a youthful African-American, he represents what people in other countries think is cool about American culture. Also, I think that the fact that he is eloquent, inspiring and has progressive ideas is in his favor. People like to see hope and change, and Obama seems like the smart, energetic and capable person to get it all done.

Why do you think that Europe prefers Obama than Mc Cain?

McCain seems like more of the same -- George W. Bush -- and Europe (along with the rest of the world) quite obviously has had enough of Bush. Additionally, Obama seems much cooler and more of a citizen of the world than McCain, and that appears to be in his favor.

How do you imagine the US after Obama's first four years?

Hopefully a much better place than it is now. One always hopes for improvement, of course, but I hope that four years from now we will see an America that is more united, more tolerant of others and ready to take of others at home and abroad.

Si voleu saber més coses sobre la Miranda Marquit, podeu fer-li una visita a:

http://www.bloggingprofessional.blogspot.com/

QUEDA CLAR

Rahm Emanuel serà un dels homes més propers a Barack Obama quan aquest sigui oficialment designat nou president dels EUA. Hi ha dades sobre ell que són conegudes i poc rellevants, com ara que va perdre un dit treballant en un fast food quan era jove. D’altres dades, també conegudes, són més rellevants, i preocupants. Emanuel té 49 anys, és fill de pare israelià, parla perfectament la llengua hebrea i va ser voluntari a l’Exèrcit d’Israel durant la primera Guerra del Golf. De fet, aquesta militància té fortes arrels familiars; el cognom que porta no és el que duien els seus avantpassats (Abervuj), sinó que el van canviar l’any 1933 per “Emanuel”, nom del tiet de Rahm, mort en la guerra contra els àrabs. A la Casa Blanca, a més, corre el rumor que va ser ferit per l’impacte d’un míssil siri a la frontera amb Israel, quan ajudava el Tsahal. Déu n’hi do.

Després de la política exterior de Bush, nefasta per a l’estabilitat mundial, Barack Obama ha guanyat les eleccions amb un missatge de canvi radical. No ho sembla pas. El seu nou Cap de Gabinet, és a dir, qui dirigirà l’agenda del president i passarà més hores amb ell, era conegut durant la seva època com assessor polític de Bill Clinton com a Rambo. En teoria, perdíem de vista el cowboy per tenir un món una mica més tranquil, i resulta que un dels suposats artífexs de la pacificació és conegut entre els seus com un dels el més famosos assassins del cinema.

Rahm Emanuel és un home de conviccions fortes, a més de ser molt poderós. És congressista per Illiois des de 2002, i és el quart en importància entre tots els congressistes demòcrates a la Cambra de Representants. A més, Obama ha declarat públicament que considera Emanuel “un amic”, ja que es coneixen des de fa molts anys. Dos amics que ara podran passar moltes hores junts, mentre dirigeixen el món.

Per entendre l’elecció d’Emanuel per part d’Obama cal mirar l’Orient Mitjà. No és cap secret que Israel preferia una victòria de McCain, de fet, ho varen dir públicament. Tampoc no és cap secret que l’estat hebreu té un pes importantíssim en la política internacional nord-americana. Així doncs, Obama havia de fer un moviment estratègic que tranquil·litzés el principal aliat dels EUA al món. No ha trigat gaire. Això sí, si aquesta és la via del canvi per al conflicte àrabo-israelià, de canvi, més aviat poc.
Benjamin Emanuel, pare de Rahm, va néixer i créixer a Israel (i hi manté una residència). Quan va saber la nominació del seu fill com a nou Cap de Gabinet de la Casa Blanca va dir: “és evident que el meu fill tindrà influència sobre el president en tot allò referent a Israel”. Queda clar.

Declaracions destacades:

SOBRE L’IRAQ (2005)
“Segueixo pensant que desfer-se de Sadam va ser bo, d’acord?” (preguntat per si hauria seguit recolzant la guerra d’Iraq tot i saber que no hi havia armes de destrucció massiva).

SOBRE EUA (2006)
“Els EUA han de liderar la lluita contra l’expansió del mal i del totalitarisme, però no hem d’intentar guanyar aquesta batalla sols. Hem de reformar i enfortir les institucions multilaterals” .

SOBRE PALESTINA (2007)
“Els palestins es maten entre ells i el món no diu res. Si aquests morts haguessin estat en batusses amb els israelians, hauria estat tan ensordidor el silenci del món?”

JA HI TORNEM A SER

Barack Obama ja és el president electe dels EUA i ja ha dissenyat el seu equip. Veient-lo, no sembla que el canvi promès tingui gaire garanties, ja que els pesos pesants del seu gabinet van pertànyer al govern de Bill Clinton.

Hillary Clinton, considerada moderada en matèria de Defensa, compta amb el respecte del Pentàgon. A més, va ser membre del Comitè de Serveis Armats del Senat i va establir bones relacions amb els alts militars. A banda de l'exprimera dama, l'equip de política exterior i de seguretat nacional d'Obama es complementa amb el republicà Robert Gates, que continuarà com a secretari d'Estat de Defensa almenys un any. I també James Jones, com a conseller de Seguretat. Robert Gates vol enviar més tropes a l'Afganistan i tancar la presó de Guantánamo, com Obama. Les diferències sorgeixen pel que fa a la qüestió de l'Iraq. El president electe advoca per la retirada de les tropes en un termini de setze mesos mentre que el titular de Defensa no hi vol establir límits. Per la seva banda, el general retirat James Jones va començar al Vietnam la seva carrera militar, que l'ha portat a dirigir la Infanteria de Marina i el Comandament Suprem de l'OTAN. El nou secretari de Justícia serà l'advocat Eric Holder. "Protegirà la gent, mantindrà la confiança del públic i respectarà la Constitució", ha dit Obama sobre el seu escollit. Ja ho veurem. La fins ara governadora d'Arizona, Janet Napolitano, es convertirà en la secretària de Seguretat Nacional. Susan Rice, una de les principals assessores polítiques del president electe, és el nom triat per ocupar l'Ambaixada dels Estats Units a l'ONU.

Vist això, no sembla que l’aire fresc entri per les finestres de la Casa Blanca amb tanta intensitat com es prometia. Podria ser pragmatisme, ja que envoltar-se de persones amb experiència sempre aporta un plus de tranquil•litat, tant entre els membres del govern com entre la mateixa població. Tot i així, si hom vol governar els EUA ha de fugir de qualsevol mostra d’esquerranisme i Obama, si és que ha estat d’esquerres algun cop, no en serà l’excepció. A més, el lobby jueu es troba molt ben representat, a diferència de l’hispà i el negre. No és casualitat. L’oposició frontal d’Israel a l’elecció de Barack Obama l’ha forçat a fer aquest gest d’aproximació, gest que inequívocament dretanitza i molt el seu gabinet.